Parc Serralada Litoral
Situació geogràfica
Geologia
Climatologia
Hidrologia

Vegetació i flora
Fauna
Patrimoni
Vies d'accés
Informació
  Situació geogràfica

L'Espai Natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs se situa a cavall de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Forma part del sector central de la Serralada Litoral o de Marina. L'Espai Natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs.

Geologia

Aquesta zona constitueix un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic d'aquesta zona l'existència quasi generalitzada d'un gruix més o menys important de roca granítica alterada in situ, de textura arenosa, resultat d'un procés de meteorització química: el sauló.

 

Climatologia

El clima és mediterrani, amb una certa tendència continental a la vessant vallesana i una marcada influència marítima a la maresmenca. La precipitació anual mitjana és de 625,5 mm, amb dos màxims de primavera i tardor i dos mínims d'estiu i hivern. Hi ha una mitjana de 78 dies de pluja a l'any, les nevades són poc freqüents i les calamarsades es concentren a prop de la costa, amb mitjanes de 3 dies/any. La temperatura mitjana és de 14,3ºC i mostra una oscil·lació tèrmica més gran a la vessant vallesana. 

Hidrologia

A tota aquesta zona, el volum d'aigües superficials i subterrànies és poc important, fins el punt que la demanda sobrepassa en molt les possibilitats d'abastament propi. Més del 50% del volum d'aigua utilitzada per a usos urbans, industrials i, en menys importància, agrícoles prové d'aigua d'importació del Ter. El règim hídric condiciona cursos torrencials de caràcter típicament mediterrani, on la major part de la xarxa de drenatge només duu aigua després de pluges més o menys intenses i durant un període de temps variable.

  Vegetació i flora

Es distingeixen a la zona, les comunitats vegetals següents:

  • Alzinar litoral típic: la seva presència és testimonial, a les zones menys alterades de la serralada.

  • Alzinar amb roure cerrioide: confinada a les valls mes ombrívoles del vessant del Vallès.

  • Sureda: amb presència residual a la serra, que s'interpreta com una reminiscència d'extenses explotacions de suro existents antigament.

  • Pinedes: són les unitats que ocupen una major extensió a la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs. En trobem de dos tipus: les pinedes de pi blanc i les de pi pinyer.

  • Garriga: la trobem ocupant les parts culminals d'algunes carenes.

  • Brolles: són comunitats que apareixen per destrucció de l'alzinar. La més representada a la zona és la brolla d'estepes amb bruc boal.

Quant a la flora, es comptabilitzen a la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs més de 60 espècies d'algues, més de 500 de fongs, unes 140 de líquens, prop de 100 de molses i hepàtiques, una vintena de falgueres i equisets i més de 1.000 tàxons de plantes superiors.

Fauna

L'estructura paisatgística en mosaic i l'elevada diversitat de formacions vegetals donen com a resultat un elevat nombre d'espècies de vertebrats presents a la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs.

Hi trobem més de 250 espècies de vertebrats:

  • Unes 10 espècies d'amfibis (gripau comú, reineta, salamandra...)

  • Més de 10 espècies de rèptils (llangardaix, sargantana, vidriol, serp verda, tortuga mediterrània, escurçó...)

  • Més de 200 espècies d'aus, prop de 100 de les quals nidifiquen a la zona (gaig, mallarenga, cargolet, esparver, cucut, mussol i gamarús, oreneta, picot verd, merla...)

  • Més de 20 espècies de mamífers (eriçó, mussaranya, esquirol, porc senglar, conill, guineu, ratolí de bosc, gat mesquer...).

  Patrimoni

Pel que fa al patrimoni arqueològic i arquitèctonic destaquen:
  • Conjunt de monuments megalítics de la ruta prehistòrica de la Roca del Vallès.

  • Poblat ibèric de Castellruf

  • Poblat ibèric de Céllecs

  • Poblat ibèric de Burriac

  • Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe

  • Castell de Burriac

  • Ermita de Sant Mateu

  • Dolmen de la Roca d'en Toni

  • Ermita de Sant Bertomeu de Cabanyes

  • Diverses masies d'interès històric.

Podem destacar Can Boquet amb l'ermita de Sant Salvador. Quan a fonts, en trobem una gran quantitat repartides per tot el territori; n'hi podem trobar a la majoria dels torrents. Només al terme municipal d'Argentona n'hi ha catalogades més de cent.

  Vies d'accés
  • Autovia B-40 de Granollers a Mataró.

  • Carretera C-60 de Granollers a Mataró.

  • Carretera d'Òrrius.

  • Carretera BP-5002 del Masnou a Granollers.

  • Carretera B-500 de la Conreria.

  Informació

Consorci del Parc Serralada Litoral 
Tel. 937 540 024
Fax: 937 540 022
a/e: p.slitoral@diba.es
Avinguda Onze de Setembre, núm. 53 1er.
08349 Cabrera de Mar

  Situació geogràfica
Geologia
Climatologia
Hidrologia
Vegetació i flora
Fauna
Patrimoni
Vies d'accés
Informació