| |
 |
Ubicació geogràfica
El Parc de la Serralada de Marina comprèn el sector
sud de l'anomenada Serra de Marina, entre la zona de Sant Mateu-Cèllecs
i Santa coloma de Gramenet. Comprèn una superfície aproximada de
4.000 hectàrees, una part de les quals resta inclosa en l'Espai
Natural de la Conreria-Sant Mateu Cèllecs, definit en el PEIN.
La Serra de Marina ocupa la franja sud-oest de la Serralada Litoral
Catalana, en la prolongació del Montseny i la Serra del Corredor.
es troba entre el riu Besòs i el coll de can Bordoi. Entre Alella
i Santa Coloma de Gramenet. Tanca l'anell verd de l'àrea metropolitana
de Barcelona pel nord. I uneix la serra de Collserola amb la serralada
Marina-Montnegre. Representa una de les peces fonemantals en l'equilibri
mediambiental de l'àrea metropolitana de Barcelona, juntament amb
el Delta del Llobregat, Collserola i Garraf. |
| |
Geomorfologia
La Serralada Litoral comprèn una alineació de serres paral.leles
poc elevades i de relleu força suau.
Forma part del massís hercià que s'estén per la façana litoral catalana
a l'est del riu Llobregat.
De substrat de granit, la descomposició del qual origina saulons.
Clima
Clima de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al
voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil.límetres.
Pertany a la regió bioclimàtica bòreo-mediterrània (amb influències
medioeuropees i atlàtiques pel vessant vallesà).
|
| |
Vegetació i fauna
En la vegetació destaca el pi pinyer alternant amb punts secs, brolles
d'estepes amb gatosa i llentiscle, algunes màquies i pi blanc. A
les zones d'obaga el sotabosc és més alt i espès (arboç, marfull,
bruc boal, ...). També es poden trobar alzines i roures sobre tot
en procés de rebrot posterior als incendis.
En la fauna destaca l'arraconament pels ambients oberts i amb més
caràcter forestal: passeriformes forestals, tudons, i petits mamífers
com el ratolí boscà.
En àrees restringides: cucut reial, tallarol de garriga, capnegre,
emmascarat o la musaranya menuda.
Al seu torn: picasoques blau, pinsà borroner i pardal de bardissa.
Algun mamífer com el liró gris, talp, porc senglar, esquirol.
I més anecdòticament toixó, fura, xoriguer, o gamarús.
A més de diversos rèptils i amfibis en fons de basses i rieres.
|
| |
 |
 |
| |
Paisatge
Resultat de la influència de la conurbació barcelonina
i d'un litoral força poblat.
A la segona meitat del segle és dóna una important recuperació del
mantell vegetal propiciat per l'abandó de l'agricultura. En contra
d'aquesta recuperació han anat les zones urbanitzades, les urbanitzacions
de segona residència i, molt marcadament al Parc de la Serralada
de Marina, els incendis altament reiterats dels darrers anys.
El passat agrícola (dedicat al conreu de la vinya i el pi pinyer)
de l'àrea s'evidencia en la gran presència de feixes i la disseminació
d'aquesta espècie forestal. |
| |
 |
Patrimoni
Pel que fa al patrimoni arquitectònic-cultural destaca:
•Cartoixa de Montalegre
•Sant Jeroni de la Murtra
•Ermites de Sant Honofre i Sant Climent
•Ermita de Sant Pere de Reixac
•Diverses masies d'interès històric
En el patrimoni arqueològic
cal destacar els restes de poblats ibers (segles VI-V abans de
Crist) del Puig Castellar, les Maleses i del Turó d'en Boscà.
D'entre les fonts d'aigua cal citar:
•de l'alzina
•de la Bota
•del drapet o Sant Roc
•de l'Amigó
•del Pop
•de can Ruti
•de l'Alba
•del Tord
•dels caçadors
|
| |
Vies d'accés
- Carretera de Sta. Coloma de Gramenet BV-5001
- Carretera de Badalona
- Carretera de "la Conreria" B-500 |
| |
 |
|
Informació
Consorci Serralada de Marina
Edifici del Rellotge 3a. planta.
Comte d'Urgell, 187
08036-Barcelona
Tf: 402 24 83
Fax: 402 24 93 |
|
