L'Espai Natural La Conreria-Sant Mateu-C�llecs se situa a cavall de les comarques del Maresme, el Vall�s Oriental i el Barcelon�s. Forma part del sector central de la Serralada Litoral o de Marina. L'Espai Natural es troba constitu�t per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el mass�s de Sant Mateu i el mass�s de C�llecs.

Climatologia

El clima �s mediterrani, amb una certa tend�ncia continental a la vessant vallesana i una marcada influ�ncia mar�tima a la maresmenca. La precipitaci� anual mitjana �s de 625,5 mm, amb dos m�xims de primavera i tardor i dos m�nims d'estiu i hivern. Hi ha una mitjana de 78 dies de pluja a l'any, les nevades s�n poc freq�ents i les calamarsades es concentren a prop de la costa, amb mitjanes de 3 dies/any. La temperatura mitjana �s de 14,3�C i mostra una oscil·laci� t�rmica más gran a la vessant vallesana. 

Es distingeixen a la zona, les comunitats vegetals seg�ents:

• Alzinar litoral t�pic: la seva pres�ncia és testimonial, a les zones menys alterades de la serralada.

• Alzinar amb roure cerrioide: confinada a les valls mes ombr�voles del vessant del Vall�s.

• Sureda: amb pres�ncia residual a la serra, que s'interpreta com una reminisc�ncia d'extenses explotacions de suro existents antigament.

• Pinedes: s�n les unitats que ocupen una major extensi� a la Conreria-Sant Mateu-C�llecs. En trobem de dos tipus: les pinedes de pi blanc i les de pi pinyer.

• Garriga: la trobem ocupant les parts culminals d'algunes carenes.

• Brolles: s�n comunitats que apareixen per destrucci� de l'alzinar. La más representada a la zona �s la brolla d'estepes amb bruc boal.

Quant a la flora, es comptabilitzen a la Conreria-Sant Mateu-C�llecs más de 60 esp�cies d'algues, más de 500 de fongs, unes 140 de l�quens, prop de 100 de molses i hep�tiques, una vintena de falgueres i equisets i más de 1.000 t�xons de plantes superiors.

Fauna

L'estructura paisatg�stica en mosaic i l'elevada diversitat de formacions vegetals donen com a resultat un elevat nombre d'esp�cies de vertebrats presents a la Conreria-Sant Mateu-C�llecs.

Hi trobem más de 250 esp�cies de vertebrats:

• Unes 10 esp�cies d'amfibis (gripau com�, reineta, salamandra...)

• Más de 10 esp�cies de r�ptils (llangardaix, sargantana, vidriol, serp verda, tortuga mediterr�nia, escur��...)

• Más de 200 esp�cies d'aus, prop de 100 de les quals nidifiquen a la zona (gaig, mallarenga, cargolet, esparver, cucut, mussol i gamar�s, oreneta, picot verd, merla...)

• Más de 20 esp�cies de mam�fers (eri��, mussaranya, esquirol, porc senglar, conill, guineu, ratol� de bosc, gat mesquer...).

• Conjunt de monuments megal�tics de la ruta prehist�rica de la Roca del Vall�s.

• Poblat ib�ric de Castellruf

• Poblat ib�ric de C�llecs

• Poblat ib�ric de Burriac

• Poblat ib�ric de la Cadira del Bisbe

• Castell de Burriac

• Ermita de Sant Mateu

• Dolmen de la Roca d'en Toni

• Ermita de Sant Bertomeu de Cabanyes

• Diverses masies d'inter�s hist�ric.

Podem destacar Can Boquet amb l'ermita de Sant Salvador. Quan a fonts, en trobem una gran quantitat repartides per tot el territori; n'hi podem trobar a la majoria dels torrents. Nom�s al terme municipal d'Argentona n'hi ha catalogades más de cent.

• Autovia B-40 de Granollers a Matar�.

• Carretera C-60 de Granollers a Matar�.

• Carretera d'�rrius.

• Carretera BP-5002 del Masnou a Granollers.

• Carretera B-500 de la Conreria.