| |
 |
Ubicaci� geogr�fica
El Parc de la Serralada de Marina compr�n el sector
sud de l'anomenada Serra de Marina, entre la zona de Sant Mateu-C�llecs
i Santa coloma de Gramenet. Compr�n una superf�cie aproximada de
4.000 hect�rees, una part de les quals resta inclosa en l'Espai
Natural de la Conreria-Sant Mateu C�llecs, definit en el PEIN.
La Serra de Marina ocupa la franja sud-oest de la Serralada Litoral
Catalana, en la prolongaci� del Montseny i la Serra del Corredor.
es troba entre el riu Bes�s i el coll de can Bordoi. Entre Alella
i Santa Coloma de Gramenet. Tanca l'anell verd de l'�rea metropolitana
de Barcelona pel nord. I uneix la serra de Collserola amb la serralada
Marina-Montnegre. Representa una de les peces fonemantals en l'equilibri
mediambiental de l'�rea metropolitana de Barcelona, juntament amb
el Delta del Llobregat, Collserola i Garraf. |
| |
Geomorfologia
La Serralada Litoral compr�n una alineaci� de serres paral.leles
poc elevades i de relleu for�a suau.
Forma part del mass�s herci� que s'est�n per la fa�ana litoral catalana
a l'est del riu Llobregat.
De substrat de granit, la descomposici� del qual origina saulons.
Clima
Clima de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al
voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil.l�metres.
Pertany a la regi� bioclim�tica b�reo-mediterr�nia (amb influ�ncies
medioeuropees i atl�tiques pel vessant valles�).
|
| |
Vegetaci� i fauna
En la vegetaci� destaca el pi pinyer alternant amb punts secs, brolles
d'estepes amb gatosa i llentiscle, algunes m�quies i pi blanc. A
les zones d'obaga el sotabosc �s más alt i esp�s (arbo�, marfull,
bruc boal, ...). Tamb� es poden trobar alzines i roures sobre tot
en proc�s de rebrot posterior als incendis.
En la fauna destaca l'arraconament pels ambients oberts i amb más
carácter forestal: passeriformes forestals, tudons, i petits mam�fers
com el ratol� bosc�.
En �rees restringides: cucut reial, tallarol de garriga, capnegre,
emmascarat o la musaranya menuda.
Al seu torn: picasoques blau, pins� borroner i pardal de bardissa.
Algun mam�fer com el lir� gris, talp, porc senglar, esquirol.
I más anecd�ticament toix�, fura, xoriguer, o gamar�s.
A más de diversos r�ptils i amfibis en fons de basses i rieres.
|
| |
 |
 |
| |
Paisatge
Resultat de la influ�ncia de la conurbaci� barcelonina
i d'un litoral for�a poblat.
A la segona meitat del segle �s d�na una important recuperaci� del
mantell vegetal propiciat per l'aband� de l'agricultura. En contra
d'aquesta recuperaci� han anat les zones urbanitzades, les urbanitzacions
de segona resid�ncia i, molt marcadament al Parc de la Serralada
de Marina, els incendis altament reiterats dels darrers anys.
El passat agr�cola (dedicat al conreu de la vinya i el pi pinyer)
de l'�rea s'evidencia en la gran pres�ncia de feixes i la disseminaci�
d'aquesta esp�cie forestal. |
| |
 |
Patrimoni
Pel que fa al patrimoni arquitect�nic-cultural destaca:
•Cartoixa de Montalegre
•Sant Jeroni de la Murtra
•Ermites de Sant Honofre i Sant Climent
•Ermita de Sant Pere de Reixac
•Diverses masies d'inter�s hist�ric
En el patrimoni arqueol�gic
cal destacar els restes de poblats ibers (segles VI-V abans de
Crist) del Puig Castellar, les Maleses i del Tur� d'en Bosc�.
D'entre les fonts d'aigua cal citar:
•de l'alzina
•de la Bota
•del drapet o Sant Roc
•de l'Amig�
•del Pop
•de can Ruti
•de l'Alba
•del Tord
•dels ca�adors
|
| |
Vies d'acc�s
- Carretera de Sta. Coloma de Gramenet BV-5001
- Carretera de Badalona
- Carretera de "la Conreria" B-500 |
| |
 |
|
Informaci�
Consorci Serralada de Marina
Edifici del Rellotge 3a. planta.
Comte d'Urgell, 187
08036-Barcelona
Tf: 402 24 83
Fax: 402 24 93 |
|
